La Marieta té una habilitat ben especial, allò que els seus ullets veuen es converteix en el més lliure retrat que hagueu mai imaginat.
Tant és així que a casa seva, hi ha un munt de llibretes i a cada full, una criatura fantàstica apareix; un ànec menut de pel roig i pit fluorescent, una foca amb cuetes i un barret de copa, tres elefants del tamany d’una llentia, un ós assegut a sobre un iogurt de maduixa, peixos tirant d’un carro d’or, un cavall que es dedica a la dansa i la coreografia... Penseu el que us permeti la imaginació i encertareu, la Marieta ho pot dibuixar.
Els colors de la seva paleta es van construïnt mentre pinta i practica i les superficies de casa seva, les parets llises, el sostre de fusta rugosa i el pis de terrisa li semblen el millor espai on donar vida a les criatures més enginyoses.
En un museu ben vital i fantàstic s’han convertit els arbres, les pedres i les fulles, que tenyides de mil colors a prop seu descansen, creixen i s’amunteguen.
Vet aquí que un dia, la Marieta no pinta i tots es pregunten que serà el que la detura.
Ni ella mateixa sap donar-se resposta, però dins seu confia en que trobarà de nou la manera i mentre cavil·la i va vivint, del seu rumiar una gota de pintura degoteja i un nou quadre es va creant, cuidadosament sent una veuta tendra i dolça que li diu: “que em dediques un dibuix mare, Marieta?”.
M'agrada aquest conte i més m'agradaria si tingués continuïtat...creus que la Marieta por seguir dibuixant els seus pensaments?
ResponderEliminarJSM així succeeix i "mentre cavil.la i va vivint, del seu rumiar una gota de pintura degoteja i un nou quadre es va creant...". GRACIES PEL COMENTARI I LA LECTURA. CdB
ResponderEliminar