Escritos, dibujos, diseños para camisetas, cuentos infantiles, recetas, creaciones varias

Translate

lunes, 26 de diciembre de 2011

CONTE 6- QUE DIBUIXES, MARIETA?


La Marieta té una habilitat ben especial, allò que els seus ullets veuen es converteix en el més lliure retrat que hagueu mai imaginat.

Tant és així que a casa seva, hi ha un munt de llibretes i a cada full, una criatura fantàstica apareix; un ànec menut de pel roig i pit fluorescent, una foca amb cuetes i un barret de copa, tres elefants del tamany d’una llentia, un ós assegut a sobre un iogurt de maduixa, peixos tirant d’un carro d’or, un cavall que es dedica a la dansa i la coreografia... Penseu el que us permeti la imaginació i encertareu, la Marieta ho pot dibuixar.

Els colors de la seva paleta es van construïnt mentre pinta i practica i les superficies de casa seva, les parets llises, el sostre de fusta rugosa i el pis de terrisa li semblen el millor espai on donar vida a les criatures més enginyoses.

En un museu ben vital i fantàstic s’han convertit els arbres, les pedres i les fulles, que tenyides de mil colors a prop seu descansen, creixen i s’amunteguen. 

Vet aquí que un dia, la Marieta no pinta i tots es pregunten que serà el que la detura.

Ni ella mateixa sap donar-se resposta, però dins seu confia en que trobarà de nou la manera i mentre  cavil·la i va vivint, del seu rumiar una gota de pintura degoteja i un nou quadre es va creant, cuidadosament sent una veuta tendra i dolça que li diu: “que em dediques un dibuix mare, Marieta?”.


CONTE 5- LA HISTORIA DEL TIGRE OSCAR

El tigre Òscar marxa xiulant com un vailet per la fosca i negra nit mentre els seus germans més petits s’arrauleixen al seu llit.

Sota un arbre amagadet es troba un hàmster de poc pél, quatre dies a la setmana surt la familia en caravana dirigint-se sense fre cap al seu cau més proper, aquell que el pare ha construit tot cavant-hi dia  i nit.

Càmara en mà reporta la notícia el tigre Òscar a felins amics i ocells de la sabana, tota àfrica ho celebra i les seves fotografies i històries són arreu preuades.

Esperades amb delit les locuta l’ànec Claudi, des del seu niu cada dimecres a les tres en punt i sens falta, mocador i gorra acompanyen i ambienten el famós anecdotari.

Una història a d’altra segueixen i a poc a poc s’ha recullit un llibre ben divertit, fins al punt que ja es fan apostes d’on aniran la família hàmster i el tigre Òscar.

“Que vinguin a ca nostra!” Demanen entre crits granotes i pericos, tots volen ser protagonistes d’una itinerància tan perseguida com editada.

Sense adornar-se’n els anys passen i el tigre Òscar ha fet carrera com a periodista de renombre, i a tot el món el criden per testimoniar mil·lers d’històries.

CONTE 4- LA GAVINA JOANA I EL MARINER

  
La Joana és una gavina que més que volar… camina. Ho fa amb tanta elegància que arreu es comenta que ha nascut una actriu, una model, la bellesa alada.

Un dia tot desfilant pel passeig del poblet de la costa, un mariner la veu i a l’instant s’hi enamora. La gavina Joana, preciosa i cuca com és li cluca l’ullet i li diu, “mariner aquesta història nostra mai no podrà ser”.

Ell la mira i fent un sospir s’allunya en la barqueta i dies després li dedica una cançó marinera que avui diuen s’ha convertit en una preciosa havanera.

La gavina no el pot oblidar pas i a la mar, la tramuntana transporta en el vent un bell missatge per la Joana… el seu mariner ha promés convertir-se en una roca ferma que espera ser port per la gavina, sols per ella.

Els anys van transcorrent i la vellesa a la Joana li arriba i una nit, sense saber-ho, a la roca ferma queda arraulida.   

CONTE 3- EL GALL ASTRONAUTA


No us creureu pas la història que ara us he de contar, la d’un gall astronauta que en el seu somni més profón va recórrer la galàxia en una nau construïda amb el seu bec tot foradant una petita llauna.

A la granja les gallines l’animen a fer realitat el seu somni i recullen cada dia dels pagesos les eines de camp més apropiades perque el gall astronauta es faci arquitecte de la seva pròpia nau i els hi expliqui com és de gran l’espai que elles de nit admiren.

Els estels fent pampallugues i la lluna plena i formosa li serveixen de llanterna en el seu treball de recerca, quan de dia surt el sol i toca cantar a trenc d’alba, aprofita i entre crit i crit el bec empeny en la petita nau-llauna.

Qualsevol que el veu content afirma que saben que un dia, després de tant dedicar-s’hi, el seu somni farà realitat i un planeta allà d’alt, on el cel no s’amaga ni la seva llum canvia, escoltarà els seus “kikirikis” poderosos tot anunciant un nou dia.    
  
Ja arriba el moment esperat i amb un casc blau i daurat el gall astronauta a la llauna enfilat despega i s’enlaira ben amunt, feliç d’haver cregut en ell i de ser tant valerós i constant.

CONTE 2- LA PATA KUAKA


La pata Kuaka es rodoneta i riallera, porta un barret ben colorit al cap i a la seva llarga cua, com si fos una formosa cabellera, plomes de molts colors i algun llaç ben bufó.

Els seus vestits adornats amb floretes, vores i puntes són els més macos que jo hagi vist mai i fan tant de goig que inclús, he sentit que, algún cop, li han demanat que faci dissenys i vengui els seus tresors. Jo, sempre li dic, “pata Kuaka i, perque no?”.

És presumida i bonica, se la sent cantar aquí i allà i, el dia que fa xocolata desfeta per les seves nenes, les Kuakes petites, va a comprar xurros amb el seu marit ben cofoi, el senyor Kuaka, que va corrent, un pas al davant, de tant orgullós d’anar amb ella com se sent, ocupant amb el seu pit groguet i rosat mig carrer a la vila dels animalons.

Mare de dues petites kuakes, va al mercat, treballa i cus robeta, fa la migdiada no tard sino ben d’horeta, per poder acompanyar la magdalena, la seva petita pateta, a fer ballar les rondalles, que li agrada des de ben menuda, molt i molt, cada dia un xic –com diu la pata Magdalena- “més molt”.

Quan te temps i força anims, fa saltirons a la cuina, mentre es cou el dinar, practicant la ballaruca del grup de mares de l’escola de la pateta més aixerida de totes, la seva filla, la pata Manoleta.

De cami al col·legi canten totes tres cançons de patetes Kuakes i, a la tarda, quan es fa fosc, el pare les escolta amb molta il·lusio. És el concert dels mil i un sons i fent amb elles, algun que altri to, passen junts l’estona abans d’anar a fer descansar el caparró.

A l’estiu, amb la calor, es remulla les plomes grises en una galleda ben gran, és de plàstic fort i resulta ser un regal, que la pata Manoleta li va comprar i sempre que ho fa, remollar-se a l’aigua fresca, la color li torna al pelatge i es veu com és de multicolor, així, com l’arc de Sant Martí quan ha plogut i surt el sol.

Quan entra la tardor amb el canvi de temps, unes tonalitats vermellenques i ocre tenyeixen la seva cua bonica i qualsevol diria que sembla un bosc de fades d’un conte meravellós i aleshores, muda la seva robeta més aixerida per una de més discreta, elegant i sempre polida i pensa, “així lluïran millor les meves plometes roges que ara semblen com al caliu enceses”.   
Un dia tot sabent que una de les seves filletes Kuakes, era trista i plorava soleta a un racó s’hi va atençar ben a propet, sense fer soroll i, així, tot d’una li va fer a la galtona un petó.

Els seus ullets marrons saltaven d’alegria i  digué, “quin regal més maco m’has fet ara, aquesta besada de sorpresa m’ha fet contenta, estant aquí esperant tristona en un racó!”. La mare, li respón, “a vegades, les penes marxen amb un petó i una abraçada, com ara t’he fet jo. Filla meva, petita, sàpigues que t’estimo molt i… “més molt””.

CONTE 1- EL GOS QUE TENIA MOLTA TOS


Aquest es el conte d’un gos que tus, i entre tosseta i tosseta, escull pel dia la robeta.

De tonalitat blanca amb taques marrons com si fossin puces petites, porta unes botes altes, quan va amb els seus pares a la muntanya, que es gairebé cada dia, si el temps els acompanya.

Li agrada fer moltes coses diferents, i les hi fa tot rient ben content i generós, ensenyant les dentetes, totes en filera, ordenades com si anessin a ballar seguint el son de la cobleta de migjorn.

Fa bromes ben divertides i originals que als seus pares els hi semblen tan genials com si pensem en fulles de tomaquera amb quadradets lilosos pintats en les combinacions més impossibles... I per acabar d’adornar la imatge il·lusionista, un pallasso amb un flotador en forma d’esquirol al voltant de la seva panxeta grossa com una boleta d’anís.  

Un dia, a la tarda, quan sortia de la seva classe d’esgrima, una girafa disfressada de cuca fera, s’hi atançà i li digué “que saps on és el concurs de l’escolania de cantaires eixerits?, m’he adormit i tot saltant del meu llit, m’he donat un cop al cap i de sobte ho he oblidat”.

El nostre protagonista, el gos que tus, li respon de seguida, “hi es clar, senyor, jo li ho diré, sap per que ho sé? … vaig vestit de gos, però en realitat, sóc una formigueta petita i diminuta com una pedreta del camí a la foscor  feréstega…  ara bé, faig patxoca, oi, amb aquestes robes que la mare m’ha confeccionat?... Qualsevol diria que m’he ben equivocat i que sent un gos em penso formiga...”.

La girafa el mira i somriu i, fent-li un copet al caparró pelut i arrissat li diu, “i tant, formigueta, felicita la mare per la teva disfressa, m’has ben convençut i sé que, d’ara en endavant, quan vegi un gos que tus no pensaré pas sinó en tu”.

Tot content marxa el gosset i d’un esternut inesperat, li be la tos tosseta més sorprenent que mai, ja que, d’un moment a l’altre a casa seva d’un salt acrobàtic, empès per la força del seu “atxim” s’hi ha arribat.

EL GALL ASTRONAUTA





LA GAVINA JOANA I EL MARINER





LA PATA KUAKA





LA HISTORIA DEL TIGRE OSCAR






QUE DIBUIXES, MARIETA?








EL GOS QUE TENIA MOLTA TOS







PAINTING ... ALGUNS DIBUIXOS... RASTREANDO