La pata Kuaka es rodoneta i riallera, porta un barret ben colorit al cap i a la seva llarga cua, com si fos una formosa cabellera, plomes de molts colors i algun llaç ben bufó.
Els seus vestits adornats amb floretes, vores i puntes són els més macos que jo hagi vist mai i fan tant de goig que inclús, he sentit que, algún cop, li han demanat que faci dissenys i vengui els seus tresors. Jo, sempre li dic, “pata Kuaka i, perque no?”.
És presumida i bonica, se la sent cantar aquí i allà i, el dia que fa xocolata desfeta per les seves nenes, les Kuakes petites, va a comprar xurros amb el seu marit ben cofoi, el senyor Kuaka, que va corrent, un pas al davant, de tant orgullós d’anar amb ella com se sent, ocupant amb el seu pit groguet i rosat mig carrer a la vila dels animalons.
Mare de dues petites kuakes, va al mercat, treballa i cus robeta, fa la migdiada no tard sino ben d’horeta, per poder acompanyar la magdalena, la seva petita pateta, a fer ballar les rondalles, que li agrada des de ben menuda, molt i molt, cada dia un xic –com diu la pata Magdalena- “més molt”.
Quan te temps i força anims, fa saltirons a la cuina, mentre es cou el dinar, practicant la ballaruca del grup de mares de l’escola de la pateta més aixerida de totes, la seva filla, la pata Manoleta.
De cami al col·legi canten totes tres cançons de patetes Kuakes i, a la tarda, quan es fa fosc, el pare les escolta amb molta il·lusio. És el concert dels mil i un sons i fent amb elles, algun que altri to, passen junts l’estona abans d’anar a fer descansar el caparró.
A l’estiu, amb la calor, es remulla les plomes grises en una galleda ben gran, és de plàstic fort i resulta ser un regal, que la pata Manoleta li va comprar i sempre que ho fa, remollar-se a l’aigua fresca, la color li torna al pelatge i es veu com és de multicolor, així, com l’arc de Sant Martí quan ha plogut i surt el sol.
Quan entra la tardor amb el canvi de temps, unes tonalitats vermellenques i ocre tenyeixen la seva cua bonica i qualsevol diria que sembla un bosc de fades d’un conte meravellós i aleshores, muda la seva robeta més aixerida per una de més discreta, elegant i sempre polida i pensa, “així lluïran millor les meves plometes roges que ara semblen com al caliu enceses”.
Un dia tot sabent que una de les seves filletes Kuakes, era trista i plorava soleta a un racó s’hi va atençar ben a propet, sense fer soroll i, així, tot d’una li va fer a la galtona un petó.
Els seus ullets marrons saltaven d’alegria i digué, “quin regal més maco m’has fet ara, aquesta besada de sorpresa m’ha fet contenta, estant aquí esperant tristona en un racó!”. La mare, li respón, “a vegades, les penes marxen amb un petó i una abraçada, com ara t’he fet jo. Filla meva, petita, sàpigues que t’estimo molt i… “més molt””.
No hay comentarios:
Publicar un comentario