Escritos, dibujos, diseños para camisetas, cuentos infantiles, recetas, creaciones varias

Translate

lunes, 26 de diciembre de 2011

CONTE 1- EL GOS QUE TENIA MOLTA TOS


Aquest es el conte d’un gos que tus, i entre tosseta i tosseta, escull pel dia la robeta.

De tonalitat blanca amb taques marrons com si fossin puces petites, porta unes botes altes, quan va amb els seus pares a la muntanya, que es gairebé cada dia, si el temps els acompanya.

Li agrada fer moltes coses diferents, i les hi fa tot rient ben content i generós, ensenyant les dentetes, totes en filera, ordenades com si anessin a ballar seguint el son de la cobleta de migjorn.

Fa bromes ben divertides i originals que als seus pares els hi semblen tan genials com si pensem en fulles de tomaquera amb quadradets lilosos pintats en les combinacions més impossibles... I per acabar d’adornar la imatge il·lusionista, un pallasso amb un flotador en forma d’esquirol al voltant de la seva panxeta grossa com una boleta d’anís.  

Un dia, a la tarda, quan sortia de la seva classe d’esgrima, una girafa disfressada de cuca fera, s’hi atançà i li digué “que saps on és el concurs de l’escolania de cantaires eixerits?, m’he adormit i tot saltant del meu llit, m’he donat un cop al cap i de sobte ho he oblidat”.

El nostre protagonista, el gos que tus, li respon de seguida, “hi es clar, senyor, jo li ho diré, sap per que ho sé? … vaig vestit de gos, però en realitat, sóc una formigueta petita i diminuta com una pedreta del camí a la foscor  feréstega…  ara bé, faig patxoca, oi, amb aquestes robes que la mare m’ha confeccionat?... Qualsevol diria que m’he ben equivocat i que sent un gos em penso formiga...”.

La girafa el mira i somriu i, fent-li un copet al caparró pelut i arrissat li diu, “i tant, formigueta, felicita la mare per la teva disfressa, m’has ben convençut i sé que, d’ara en endavant, quan vegi un gos que tus no pensaré pas sinó en tu”.

Tot content marxa el gosset i d’un esternut inesperat, li be la tos tosseta més sorprenent que mai, ja que, d’un moment a l’altre a casa seva d’un salt acrobàtic, empès per la força del seu “atxim” s’hi ha arribat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario